A vegades ens plantegem a classe l’etimologia de tecnicismes d’altres matèries. I les figures retòriques, a castellà o català, són un bon exemple. L’etimologia ens pot ajudar a entendre una figura com, per exemple, la sinestèsia < σύν-αἴσθησις, “unió de sensacions“, i ens dóna peu a comentar altres paraules: simfonia, sinopsis, anestèsia, estètic…. Però no sempre és tan evident, ni resulta tan rentable recòrrer a l’origen etimològic per explicar matissos: anàfora, anadiplosis, epífora, epanadiplosis, reduplicació… I les clasificacions que es fan servir als llibres de text no sempre coincideixen.
- Figuras retóricas – Recursos expresivos: aquest document -molt millorable- ens pot ser útil per comentar la classificació de les figures retòriques, els recursos més habituals amb exemples, i l’etimologia, amb propostes per comentar.
Les següents pàgines sobre figures retòriques poden ser també una eina útil de consulta per alumnes de batxillerat, sigui per a consultar una figura en concret, o per a consultar l’etimologia del nom.
- Figuras retóricas (IES Jovellanos: Ars bene dicendi)
- Listado de figuras retóricas (en Retóricas.com)
- Figuras literarias (Wikipedia)
- Manual de retórica y recursos estilísticos (elaborado por Ángel Romera)
- DRAE (Diccionario de la Real Academia Española)
- Origen de las palabras
Aquesta entrada forma part de:
Grec - Cultura Clàssica Institut Gabriel Ferrater 
Deixa un comentari