Un article interessant, i necessari en aquests temps, de Juan Pedro Viñuela Rodríguez
Un article interessant, i necessari en aquests temps, de Juan Pedro Viñuela Rodríguez
Un article interessant a El Punt sobre el llibre “Adéu a les humanitats”, de Jordi Llovet: “L’intel·lectual resistent”
M’ha semblat interessant aquest article de Mario Vargas Llosa sobre el paper de la Cultura i les Humanitats com a fonaments que donen sentit a la vida.
Destaco aquest fragment:
…un tema inquietante y fascinante: cómo la cultura dentro de la que nos movemos se ha ido frivolizando y banalizando hasta convertirse en algunos casos en un pálido remedo de lo que nuestros padres y abuelos entendían por esa palabra. Me parece que tal transformación significa un deterioro que nos sume en una creciente confusión de la que podría resultar, a la corta o a la larga, un mundo sin valores estéticos, en el que las artes y las letras -las humanidades- habrían pasado a ser poco más que formas secundarias del entretenimiento, a la zaga del que proveen al gran público los grandes medios audiovisuales, y sin mayor influencia en la vida social. Ésta, resueltamente orientada por consideraciones pragmáticas, transcurriría entonces bajo la dirección absoluta de los especialistas y los técnicos, abocada esencialmente a la satisfacción de las necesidades materiales y animada por el espíritu de lucro, motor de la economía, valor supremo de la sociedad, medida exclusiva del fracaso y del éxito, y, por lo mismo, razón de ser de los destinos individuales.
M’ha semblat molt interessant aquesta conferència sobre el model educatiu actual.
Llegir la resposta del Conseller a la carta que li va enviar l’exdirector de l’institut Josep Brugulat de Banyoles, i la rèplica d’aquest, permet veure clar qui estima i coneix de veritat aquest sistema educatiu.
Carta oberta al conseller, resposta del Departament i rèplica (PDF)
Per cert: vull recordar als meus alumnes que la construcció “Només aclarir-li que…” és totalment incorrecta, ja que hem d’acompanyar l’infinitiu amb un verb auxiliar o modal: “cal dir…, s’ha de dir…, podem dir… vull dir…”
M’ha semblat molt oportuna i assenyada la carta d’aquest exdirector d’institut al Conseller del Departament d’Educació.
Comença així:
Honorable senyor,
M’adreço a vos, en una carta oberta, per tal de compartir amb l’opinió pública tota una sèrie de reflexions que fa temps que porto a dins i que ara, quinze dies després d’haver deixat de ser director d’un institut públic, em ve de gust exposar. Continuar llegint…