Apol·lodor, Epítome I,4: Teseu mata Damastes

Llucià de Samòsata, Converses de heteres, I, Glícera i Thais

Parteni de Nicea, Dissorts d’amor II, “Polimele”

Plutarc, Els mèrits de les dones VI. “Les celtes”

Nou bloc “Antologia textos grecs”

Selecció de textos per a l’ensenyament del grec a batxillerat

NOU BLOC: ANTOLOGIA TEXTOS GRECS

Aquest nou bloc recollirà textos que poden ser adients, pel contingut o per la llengua, pels alumnes de 2n de Batxillerat. A la pàgina “Antologia textos grecs” hi haurà només el text, i a la pàgina Antologia textos traduïts hi haurà textos amb una traducció literal i anotacions. L’objectiu és que l’alumne pugui enfrontar-se amb un text, pensar en possibles dubtes morfològiques o sintàctiques, i comprovar inmediatament, amb la traducció literal, i, sempre que pugui,  amb el suport de presentacions amb anàlisi morfosintàctica com les de Clara Álvarez. (correspon al que fins ara era la  categoria de textos traduïts)

Llucià de Samosata

Antología de textos griegos: Luciano

Aquest autor dels “Diàlegs dels déus, Diàlegs marins, o Diàlegs dels morts“, entre d’altres obres, ens anirà molt bé per a repassar formes en 1a i 2a persona, pronoms, vocatius…

L’autor:

L’obra

Més recursos sobre Llucià:

  • Luciano, Diálogos de los dioses. Diálogos de los muertos. Dpt. Griego IES Nestor Almendros, de Sevilla: textos, extractos de los diálogos en torno a amores de dioses y héroes, seleccionados y ordenados para la pieza dramática  Amor divino, amor heroico, llevada a varios Institutos de las provincias de Sevilla y Huelva por el grupo Elio Adriano, integrado por alumnos de Bachillerato del I.E.S. “Alixar”, de Castilleja de la Cuesta.

Text Plató: Protàgoras, 320c “L’aparició dels mortals”

Antología de textos griegos: Platón

Plató: Protàgoras, 320c “L’aparició dels mortals”

ἦν γάρ ποτε χρόνος ὅτε θεοὶ μὲν ἦσαν, θνητὰ δὲ γένη [320δ] οὐκ ἦν. Hi havia una vegada un temps, quan els déus existien i els homes (les races mortals θνητὰ δὲ γένη) no existien.   ἐπειδὴ δὲ καὶ τούτοις χρόνος ἦλθεν εἱμαρμένος γενέσεως, τυποῦσιν αὐτὰ θεοὶ γῆς ἔνδον ἐκ γῆς καὶ πυρὸς μείξαντες καὶ τῶν ὅσα πυρὶ καὶ γῇ κεράννυται. Quan ἐπειδὴ  va arribar ἦλθεν  per a aquestes el  temps predeterminat εἱμαρμένος  de naixement, els déus les modelen τυποῦσιν  dins de la terra barrejant /fent una barreja μείξαντες  a partir de terra i foc, i de quantes coses  τῶν ὅσα  es combinen / fonen κεράννυται  amb foc i terra.   ἐπειδὴ δ᾽ ἄγειν αὐτὰ πρὸς φῶς ἔμελλον, προσέταξαν Προμηθεῖ καὶ Ἐπιμηθεῖ κοσμῆσαί τε καὶ νεῖμαι δυνάμεις ἑκάστοις ὡς πρέπειI quan ἐπειδὴ  anaven ἔμελλον  a treure-les a la llum, van encarregar προσέταξαν  a Prometeu i Epimeteu embellir-les κοσμῆσαί   i repartir νεῖμαι  (<*νεμ-σαι) capacitats entre totes i cadascuna ἑκάστοις  com cal /de manera convenient ὡς πρέπει . [….]  ἀπορίᾳ οὖν σχόμενος Προμηθεὺς ἥντινα σωτηρίαν τῷ ἀνθρώπῳ εὕροι, [321δ] κλέπτει Ἡφαίστου καὶ Ἀθηνᾶς τὴν ἔντεχνον σοφίαν σὺν πυρί….καὶ οὕτω δὴ δωρεῖται ἀνθρώπῳ.  [….]  Prometeu, forçat σχόμενος  pel problema ἀπορίᾳ  de quina ἥντινα  salvació trobaria εὕροι  per a l’home, roba κλέπτει  d’Hefest i Atena la saviesa tècnica amb el foc – … – i així fa un regal δωρεῖται  a l’home.

 

Longo: Dafnis y Cloe, “Proemio”

La novela: Dafnis y Cloe

Antología de textos griegos: Longo

Descripción de la pintura que inspiró la novela, (Odoi Elektronikai)

[1,1] Ἐν Λέσβῳ θηρῶν ἐν ἄλσει Νυμφῶν θέαμα εἶδον κάλλιστον ὧν εἶδον· εἰκόνα γραπτήν, ἱστορίαν ἔρωτος.

Cazando θηρῶν en Lesbos, vi εἶδον en un bosque (sagrado) de las Ninfas el espectáculo más hermoso κάλλιστον  de los que ὧν vi / había visto εἶδον (antes): una imagen pintada εἰκόνα γραπτήν /la pintura de una imagen εἰκόνος γραφήν , una historia de un amor.

Καλὸν μὲν καὶ τὸ ἄλσος, πολύδενδρον, ἀνθηρόν, κατάρρυτον· μία πηγὴ πάντα ἔτρεφε, καὶ τὰ ἄνθη καὶ τὰ δένδρα· ἀλλ´ γραφὴ τερπνοτέρα καὶ τέχνην ἔχουσα περιττὴν καὶ τύχην ἐρωτικήν· ὥστε πολλοὶ καὶ τῶν ξένων κατὰ φήμην ᾔεσαν, τῶν μὲν Νυμφῶν ἱκέται, τῆς δὲ εἰκόνος θεαταί.

Hermoso (era) también el bosque, muy arbolado, florido, con abundante agua / bien regado. Una sola μία fuente alimentaba ἔτρεφε todo, las flores y  los árboles; pero la pintura (era) más agradable τερπνότερα, teniendo / al tener / pues tenía ἔχουσα una técnica soberbia y un  asunto erótico; de modo que muchos, también de los extranjeros, iban ᾖεσαν  por su fama, suplicantes por una parte de las ninfas, y por otra, observadores de la imagen.

Γυναῖκες ἐπ´ αὐτῆς τίκτουσαι καὶ ἄλλαι σπαργάνοις κοσμοῦσαι, παιδία ἐκκείμενα, ποίμνια τρέφοντα, ποιμένες ἀναιρούμενοι, νέοι συντιθέμενοι, λῃστῶν καταδρομή, πολεμίων ἐμβολή.

Sobre ella mujeres pariendo τίκτουσαι, otras poniendo orden κοσμοῦσαι con pañales, niños expuestos ἐκκείμενα, ovejas alimentando(los) τρέφοντα, pastores ocupándose ἀναιρούμενοι, jóvenes uniéndose συντιθέμενοι, correría de piratas, ataque de enemigos.

Πολλὰ ἄλλα καὶ πάντα ἐρωτικὰ ἰδόντα με καὶ θαυμάσαντα πόθος ἔσχεν ἀντιγράψαι τῇ γραφῇ· καὶ ἀναζητησάμενος ἐξηγητὴν τῆς εἰκόνος τέτταρας βίβλους ἐξεπονησάμην, ἀνάθημα μὲν Ἔρωτι καὶ Νύμφαις καὶ Πανί, κτῆμα δὲ τερπνὸν πᾶσιν ἀνθρώποις,

A mí, viendo / al ver / como vi ἰδόντα y admirando θαυμάσαντα  muchas otras cosas y todas eróticas (relativas a Eros), me dominó ἔσχεν el deseo πόθος de hacer una descripción por escrito ἀντιγράψαι de la pintura: y encontrando un exégeta de la imagen completé cuatro libros, ofrenda a Eros y a las Ninfas, y a Pan, grata posesión para todos los hombres.

καὶ νοσοῦντα ἰάσεται, καὶ λυπούμενον παραμυθήσεται, τὸν ἐρασθέντα ἀναμνήσει, τὸν οὐκ ἐρασθέντα προπαιδεύσει.

pues ella sanará al enfermo, y al apenado le dará ánimo, al que ha amado le traerá recuerdos, al que no ha amado lo educará.

Πάντως γὰρ οὐδεὶς ἔρωτα ἔφυγεν φεύξεται, μέχρις ἂν κάλλος καὶ ὀφθαλμοὶ βλέπωσιν. Ἡμῖν δ´ θεὸς παράσχοι σωφρονοῦσι τὰ τῶν ἄλλων γράφειν.

En cualquier caso, nadie escapó al amor, ni escapará, mientras haya belleza y los ojos miren. A nosotros ojalá la divinidad nos concediese, siendo sensatos, escribir lo de los demás.

Traducción de Juan Valera:

Proemio:

Cazando en Lesbos, en un bosque consagrado a las Ninfas, vi lo más lindo que vi jamás: imágenes pintadas, historia de amores. El soto, por cierto, era hermoso, florido, bien regado y con mucha arboleda. Una sola fuente alimentaba árboles y flores; pero la pintura era más deleitable que lo demás: de hábil mano y de asunto amoroso. Así es que no pocos forasteros acudían allí, atraídos por la fama, a dar culto a las Ninfas y a ver la pintura.

Parecíanse en ella mujeres de parto, otras que envolvían en pañales a los abandonados pequeñuelos, cabras y ovejas que les daban de mamar, pastores que de ellos cuidaban, mancebos y rapazas que andaban enamorándose, correría de ladrones y algarada de enemigos. Otras mil cosas, y todas de amor, contemplé allí con tanto pasmo, que me entró deseo de ponerlas por escrito; y habiendo buscado a alguien que me explicase bien la pintura, compuse estos cuatro libros, que consagro al Amor, a las Ninfas y a Pan, esperando que mi trabajo ha de ser grato a todos los hombres, porque sanará al enfermo, mitigará las penas del triste, recordará de amor al que ya amó y enseñará el amor al que no ha amado nunca; pues nadie se libertó hasta ahora de amar, ni ha de libertarse en lo futuro, mientras hubiere beldad y ojos que la miren. Concédanos el Numen que nosotros mismos atinemos otros.

Text Eurípides, Medea, 1197-1203 “Mort de Glauce”

Eurípides (Εὐριπίδης ca 484/480 aC – 406aC)

Text penjat a slideshare, de Clara Álvarez;  afegeixo el text original i traducció literal:

Text “Mort de Glauce, la promesa de Jasó” Eurípides, Medea, 1197-1202 (Perseus) Correspon al moment en què Glauce, filla del rei Creont i promesa de Jasó, rep el regal enverinat de Medea, un vel que es posarà al cap i que li provocarà la mort a ella i al seu pare.

1197οὔτ᾽ ὀμμάτων γὰρ δῆλος ἦν κατάστασις
οὔτ᾽ εὐφυὲς πρόσωπον, αἷμα δ᾽ ἐξ ἄκρου
ἔσταζε κρατὸς συμπεφυρμένον πυρί,
1200σάρκες δ᾽ ἀπ᾽ ὀστέων ὥστε πεύκινον δάκρυ
γνάθοις ἀδήλοις φαρμάκων ἀπέρρεον,
δεινὸν θέαμα: πᾶσι δ᾽ ἦν φόβος θιγεῖν
νεκροῦ: τύχην γὰρ εἴχομεν διδάσκαλον.

Traducción literal: ni οὔτ᾽ era ἦν visible δῆλος la situación de los ojos  ni el hermoso rostro, y sangre desde la alta cabeza ἐξ ἄκρου κρατὸς (parte alta de la cabeza)  goteaba revuelta con συμπεφυρμένον< συμφύρω fuego πυρί, y las carnes, como resinosa lágrima ὥστε πεύκινον δάκρυ fluían ἀπέρρεον de los huesos ἀπ᾽ ὀστέων por invisibles mordiscos de venenos,  ¡terrible visión!: para todos πᾶσι había temor de tocar φόβος θιγεῖν el cadáver (todos tenían temor de tocar el cadáver): pues teníamos εἴχομεν su destino τύχην como maestro διδάσκαλον.

Otra traducción en castellano: No se distinguían bien sus ojos; su rostro había perdido toda su gracia; de su cabeza corría sangre mezclada con fuego, y la carne, como gotas de pez, se desprendía a pedazos de los huesos por la eficacia invisible del veneno, ofreciendo un espectáculo horrendo. Nadie osaba tocar el cadáver, temiendo participar de su desdicha.

Traducció en anglès (Perseus): Her eyes no longer kept their wonted form nor did her shapely face, and from the top of her head blood dripped, mingled with fire, [1200] and her flesh dropped from her bones like resin from a pine-torch, torn by the unseen jaws of the poison, a dreadful sight to behold. And we were all afraid to touch the corpse, taught well by the event we had seen.

Text Isop: Faules, 261 “El llop i el corder”

Entrada: “Isop i la faula”

Λύκος καὶ ἀρνίον εἰς ἱερὸν καταφυγόν.

Λύκος ἀρνίον ἐδίωκε· τὸ δὲ εἴς τι ἱερὸν κατέφυγε. Προσκαλουμένου δὲ αὐτὸ τοῦ λύκου καὶ λέγοντος ὅτι θυσιάσει αὐτὸ ὁ ἱερεύς, εἰ καταλάβῃ, τῷ θεῷ, ἐκεῖνο ἔφη· “Ἀλλ’ αἱρετώτερόν μοί ἐστι θεοῦ θυσίαν γενέσθαι ἢ ὑπὸ σοῦ διαφθαρῆναι.”
Ὁ λόγος δηλοῖ ὅτι οἷς ἐπίκειται τὸ ἀποθανεῖν κρείττων ἐστὶν ὁ μετὰ δόξης θανατος.

Traducción literal en castellano: “Un lobo y un cordero que huye” καταφυγόν.

Un lobo Λύκος  perseguía ἐδίωκε  un cordero ἀρνίον ; éste τὸ se refugió κατέφυγε  en un templo εἴς τι ἱερὸν; llamándolo el lobo Προσκαλουμένου δὲ αὐτὸ τοῦ λύκου y diciendo (le) λέγοντος  ( τοῦ λύκουque ὅτι  el sacerdote ὁ ἱερεύς  lo αὐτὸ sacrificará θυσιάσει,  si / en el caso de que εἰ   (lo) coja καταλάβῃ, al dios τῷ θεῷ, aquél ἐκεῖνο decía ἔφη : “Pero  Ἀλλ más deseable αἱρετώτερόν  es ἐστι para mí μοί   llegar a ser γενέσθαι   ofrenda θυσίαν  de un dios θεοῦ  queser devorado διαφθαρῆναι  por ti  ὑπὸ σοῦ”. La fábula  Ὁ λόγος muestra δηλοῖ que ὅτι para quienes οἷς está próximo ἐπίκειται el morir τὸ ἀποθανεῖν , mejor κρείττων es la muerte con honor ὁ μετὰ δόξης θανατος.

Otra traducción no tan literal:

Dándose cuenta de que era perseguido por un lobo, un pequeño corderito decidió refugiarse en un templo cercano.Lo llamó el lobo y le dijo que si el sacrificador lo encontraba allí dentro, lo inmolaría a su dios.

-¡Mejor así! -replicó el cordero-, prefiero ser víctima para un dios a tener que perecer en tus colmillos.

Si vamos a ser sacrificados, más vale que sea con honor.

Traducció en anglès: A WOLF pursued a Lamb, which fled for refuge to a certain Temple. The Wolf called out to him and said, ‘The Priest will slay you in sacrifice, if he should catch you.’ On which the Lamb replied, ‘It would be better for me to be sacrificed in the Temple than to be eaten by you.’